Civisme

Una pintura de Jacques-Louis David, El jurament dels Horacis, que representa un moment dramàtic de Titus Livi, un historiador romà, encarna les idees de la virtut cívica del segle xviii.

Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat[1] en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis. Aquest conjunt de normes escrites o no escrites, de normes socials, pretén regular la vida en societat i facilita la vida en grup.[2]

El terme civisme s'aplica en el context d'una relació amb la institució que representa la comunitat: és doncs una qüestió de respecte a la cosa pública i l'afirmació personal d'una consciència política. La ciutadania implica, doncs, el coneixement dels propis drets i també dels deures davant la societat.

També hi ha una distinció entre civisme, bones maneres i modals, que es relacionen amb el respecte als altres en el context de les relacions privades. El respecte aquí en qüestió és el dels principis col·lectius sense contradir necessàriament les lleis. De fet, en alguns casos, l'acte d'incivisme pot no ser legalment reprimit (a Catalunya, per exemple, eludir el seu deure d'elector no és pas punible per la llei).

  1. Lequesne, Christian «Point de vue. Civisme et civilité» (en français). Ouest-France, 08-08-2017.
  2. «Activité de formation sur le civisme» (pdf) (en francès canadenc). feep.qc.ca, juny 2017. Arxivat de l'original el 2017-12-15. [Consulta: 15 febrer 2023].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search